Actualment vivim dins un món interconnectat i complex, l’educació ha d’evolucionar per donar resposta a la vida actual i no s’ha de plantejar com a repte i responsabilitat única dels centres educatius, perquè per a què un nin aprengui han d’estar implicats dins la seva educació altres agents, entre ells, l’escola, família, comunitat i altres agents de suport.

Aquest treball comú i col·lectiu, en el món de la discapacitat auditiva encara ha de ser més visible, i ha de tenir com a finalitat cobrir les necessitats dels alumnes per arribar a l’èxit a partir d’un compromís mutu. Aquest treball l’anomenem treball en Xarxa, per realitzar una mateixa línia d’intervenció i compartir un espai on l’alumne amb discapacitat auditiva es senti recolzat en totes les seves àrees. Cal tenir present l’equip multidisciplinari que ens permetrà veure una mateixa realitat des de diverses perspectives i afrontar les situacions adverses que puguin sorgir.

Però per a què aquesta tasca funcioni, és necessari l’esforç i les ganes de cada un dels components, establint els mateixos objectius plantejats tenint en compte les necessitats de l’infant i les demandes de la família, a través d’una comunicació fluida, informant dels avanços i/o necessitats sorgides.

Un cop els professionals que treballen amb el nin han posat en comú els objectius que cobriran les necessitats de l’infant, es transmetran a la família, juntament amb estratègies d’intervenció, per poder treballar-los de des diferents àmbits. D’aquesta manera l’infant es sentirà recolzat per la seva comunitat i família, evitant desorientacions, per problemes comunicatius o per objectius o accions diverses .

Imatge de http://gflabs.com/un-corazon-global/

Lluitem entre tots per un compromís comú pel benefici dels més petits perquè tal com diu Bryk i Schennider, 2002: “El rendiment millora quan per mitjà de la comunicació es fomenta la confiança entre els mestres, els alumnes i els pares.”