El reforç educatiu i el suport educatiu són dos termes que s’utilitzen freqüentment com a sinònims, quan tècnicament, no ho són. En aquest escrit explicarem les principals diferències que hi ha entre els dos.

Les dues mesures comparteixen alguna cosa en comú: són dues mesures d’atenció a la diversitat; dues mesures per a respondre a les dificultats i necessitats d’un grup d’alumnes o d’un alumne individualment. Però es diferencien en aspectes importants.

Començarem explicant el concepte de reforç educatiu. El reforç educatiu és una mesura ordinària que es pot adoptar de manera habitual amb un alumne o en grup. Com que és ordinària, no es necessita cap informe específic ni tampoc que el nin o nina presenti necessitats especials. Es tracta, en realitat, de repassar, insistir i reforçar qualque contingut o aprenentatge del curs en què l’alumne o grup presenti alguna dificultat. Per exemple, si s’estan treballant les taules de multiplicar i un alumne o grup d’alumnes tenen dificultats per dominar-les, el reforç educatiu insistiria en aquest aspecte.

Per altra banda, el reforç educatiu el sol impartir el propi mestre/a o un altre mestre/a, preferiblement del mateix nivell, que domini els continguts del curs. Es recomana realitzar les sessions dins l’aula ordinària, encara que en ocasions el grup o alumne pugui sortir fora de l’aula per a reforçar en millors condicions el contingut que s’estigui treballant.

Cal comentar també que el reforç educatiu és una mesura temporal que es manté fins que s’adquireixen o dominen els aprenentatges que s’estan reforçant.

Els alumnes que reben reforç educatiu solen ser alumnes amb necessitat específica de reforç educatiu i no alumnat amb necessitats educatives especials. També pot rebre reforç educatiu qualsevol alumne ordinari, si en qualque moment el necessita.

Finalment, l’alumne que reb reforç educatiu és avaluat dels mateixos continguts que el grup-classe, per tant l’adaptació curricular que es fa és no significativa (reforç educatiu).

Per altra banda, el suport educatiu és una mesura extraordinària d’atenció a la diversitat. Per tant, requereix d’un informe d’avaluació psicopedagògic previ i d’un dictamen d’escolarització. Qualsevol alumne no pot rebre suport educatiu, sinó que generalment només el reb l’alumnat amb necessitats educatives especials i, en alguns casos, l’alumnat amb necessitat específica de reforç educatiu.

El suport educatiu és impartit pel professorat de suport especialitzat, és a dir, els mestres de Pedagogia Terapèutica (PT) i els d’Audició i Llenguatge (AL).

El contingut de les sessions de suport es sol centrar en aquells aspectes de l’Adaptació Curricular. Generalment son continguts que no corresponen al curs i al nivell de l’alumne. Per exemple, un nin o nina escolaritzat a 4t de primària pot rebre suport especialitzat de Pedagogia Terapèutica i un dels aprenentatges que treballi amb el professional sigui la numeració fins al 99, tot i que sigui un contingut que no estigui contemplat a 4t de primària, però si a la seva adaptació curricular.

En quant a avaluació, cal dir que un alumne que reb suport educatiu és avaluat segons la seva adaptació curricular, i té unes adaptacions curriculars significatives que es veuen reflectides al bolletí de notes. També cal destacar que el suport educatiu és una mesura dissenyada per a llarg termini, ja que no es sol adoptar de manera temporal per un sol mes o trimestre.